Hic Sunt Dracones

Quina és la distància entre dos punts? Una incògnita i al mateix temps tan resoluble com agafar un metre (calibrat al Desert de les Palmes) i fer-ne ús. La Terra Incògnita, que inspirava els mapes mundi replens de monstres “hic sunt dracones” i que no era altra cosa que la referència a un lloc desconegut, on mai ningú havia estat. Relativament, clar, des del punt de vista del cartògraf. Ací hi ha dragons. Veges quins avanços ens ha portat Internet!

Tanmateix, quina és la distància entre dos electrons de càrregues oposades? Quina és la distància entre un home i una dona? Al llit i en acte de luxúria, ben poca. En altres situacions ja devíem recórrer a la Teoria de la Relativitat d’Einstein. Un tipus bastant intel·ligent, Einstein, un poc abandonat físicament (curiós, no?) però a l’hora d’afinar, afinava, com Planck, Faraday, Heisemberg, la Curie o el mateix Cavendish. No sé què pensarien, ells i ella, dels ignorants que tenien al voltant, matant-se per traure la mida entre la dreta i l’esquerra. Incògnita.

És el dolç i salat de la vida. Cada vegada dubte més de la meua percepció de l’entorn, no puc relativitzar la mida entre el melic i el forat de l’orto. Són com l’expansió de l’Univers, imparable. I la solució no exigeix mirar-se d’enfront de l’espill, cal ser atrevit i retratar-se de perfil, com aquelles dones amb barret i ploma que donaven color i forma als paperets de seda que envoltaven les taronges del magatzem de Calaix, i tants altres, efectivament, a la dècada dels cinquanta’. A Borriana, és evident. Perquè ací sempre hi ha hagut bon gust independent-ment del gruix de la “cartera”.

Això si, cada volta hi ha més imbècils i menys científics. Fins i tot s’ha intervingut l’art, el gust i les ganes de follar. I açò és un fet conegut.

Cada volta augmenta la distància entre dos punts, no és això racisme? No és eixe el secret del poderós? Quan acabes tu i comence jo?

Ací teniu una foto dels noranta’ a Londres, un mapa mundi al baix ventre, un senyal sense fum i sense inscripcions en llatí. No fa falta.

Marilin © Ramon Usó Photography