Buscar una vena
A les xarxes és habitual trobar-se peixos com el xoriguer, la gallineta i de tant en tant alguna boca dolça o fins i tot el tan saborós cardenal (Zu cristatus). Veieu que de tot cap dins la Mediterrània, però és, a diferència de les xarxes socials, un entorn sensat, verídic i honest, on no té cabuda la hipocresia ni el sensacionalisme de televisió deixalla.
Hi ha un anunci que diu que “s’ha trobat una illa de plàstic vessat de dimensió com tres vegades Espanya”. Això ho han mesurat bé? Vull dir, l’empresa de publicitat que fa aquesta afirmació s’ha preocupat d’anar amb un metre a mesurar-ho? O tal volta se’ls ha escapat als del CNI mentre feien un tast de marijuana? No resulta estrany escoltar o veure aquest tipus d’afirmacions, si ens ho traguem tot! perquè no una més? Si fins i tot, els experts que vigilen la nostra qualitat de vida, tenen el que jo d’australià…de Perth, en fi, sempre tindrem a Mortadel·lo i Filemó! que a banda de donar voltes al Clot compulsivament, poden resoldre alguns dels misteris més inexorables de la nostra curta història al planeta. Això o documentar-se al Facebook diàriament, clar, una de les xarxes amb gran varietat de peix.
Estic segur que coneixeu la meua admiració per Trainspotting, no tant pel miserable món que tocava viure als 80’ en els afores de qualsevol ciutat important, en aquest cas, els suburbis d’Edimburg, sinó pel seu missatge en clau de geopolítica disfressat d’heroïna. Irvine Welsh fa a la novel·la que dóna títol al film, unes descripcions que n’hi ha per a sucar-hi pa, llibre que conserve autografiat pels membres de La Unión, si, aquells de “Sildavia” o “Lobo Hombre en París“, en una de les correries personals pel meu Madrid de Malasaña als noranta. Torne al llibre i em centre amb les descripcions crítiques i avançades al seu temps, sempre relatiu. Però com sabreu, d’aquella pel·lícula, recentment hi ha hagut una seqüela amb els mateixos protagonistes, amb frases igual d’enginyoses, tot adobat amb una millor cinematografia i tal.
Spud, ingenu i afable és un dels meus personatges favorits de les dues versions, perquè saps que diu sense parlar, opostament a parlar sense saber que dius. Actualitat total.
Així doncs, mireu la fotografia que il·lustra el post i entendreu com resulta possible parlar de morralla, xarxes socials i drogues sense caure en la temptació de ser criticat per viure en una altra realitat o el que es pitjor, una realitat paral·lela.
Bon profit