El dia “D” 75 anys després
Cal afegir al calaix de la memòria un nou reportatge. En tindrem prou? Recordarem d’ací a cent anys on els teniem guardats, a qui li ho havem contat? Irremeiablement, no. En un món on predomina l’alta velocitat, la noticia exprés, el polvo ràpid, no sé que fem uns quants nostàlgics omplint de color i lletres uns pocs feixos de paper. L’amant professional entraria en estat catatònic als cinc minuts davant qualsevol xarxa social. Què faria el marqués de Sade o el mateix Dalí, el gran de Cadaqués, que es va eixugar les borses testiculars als vint i dos anys per primera vegada? Moririen tres voltes, estic segur.
Exhaurit 2018 i a falta d’un parell d’episodis de pluja, concloem l’any on tot passa i res queda. Ja se que em direu “xà, però si encara queden dos mesos llargs” i jo vos dic: – què és això per a qui no recorda res?
Veieu ací un altra aventura i també en paper d’hemeroteca: Normandia, Tot preparat…
