Un nou dia de la dona

No sé si amb tema d’igualtat estic molt versat. La societat demana canvis continuats i sense fre, tal volta anem cap enlloc, o si. Ben cert és que els gèneres (dos, a saber) sempre deixant de banda l’estirp animal, ha sigut com una historia inacabada de lluita per ser la mona Lucy, aquella de la película que va interpretar Scarlett Johansson l’any 2014. Per contra el món animal ho te més clar i per ixe motiu també volem influenciar-los donant-los a menjar kikos i Font Vella. Per a quan el canvi de sexe? capar-los ja els capem.

Definitivament no tinc dades sociològiques significatives, perquè fins i tot ahí ha aplegat la micro biòtica feminista o masclista, anatòmicament mal interpretada i en qualsevol cas injusta per als litigants. Açò de la lluita de generes es un poc “fer la mà”, ja comencem malament si parlem de lluites, com: lluita política, lluita de classes, lluita del poble i tots eixos enrevessats manaments fora de ruta natural. No hi haurà lluita per capbussejar baix d’un broll de merda?  No, veritat? És normal.

Ah, però encara hi ha qui pensa que és més fort o més intel·ligent o millor per tindre piu o parrús (que rima amb autobús). Són tot despropòsits de televisió mugrosa i periòdic barat de quiosc amb humitats. I de la ignorancia de qui no vol tindre educació ni cultura.

Al que anem:

Ací podeu veure a una xicona sofocada la mar de guapa i sorpresa, a punt de ser galtejada per intentar fer el seu treball, al mig d’un poble anomenat Sant Petersburg. En primer plànol teniu l’idiota sublim (segurament estava fent el seu treball, el de mafiós) i jo rere càmera com sempre a un pam de “Orzowey” a punt d’eixir a muscles de la plaça major com Juan Belmonte, i es que açò de la fotografia no entén de gènere, on per desgracia casi sempre cobren les dones, ací cobra tot Deu.

Va per tu, valenta!